ACTOR RECITALS / RECITALES

Teatre Lliure, 2001
Paraula de poeta 24: Marià Manent
COM UN NÚVOL LLEUGER
Recital de poesia xinesa
Selecció de Jordi Malé i música de Joan Vallcorba

Es va estrenar al 1998 a la Societat Cultural Sant Jaume de Vilassar de Dalt. Posteriorment es van fer representacions al Teatre Monumental de Mataró i al Teatre Lliure de Barcelona (Gràcia), dins el cicle Paraula de poeta (2001).

com un nuvolRecita: Pere Anglas

Piano: Joan Vallcorba
Flauta travassera: Rut Costa

Marià Manent (1898-1988), un dels més importants poetes i crítics catalans d’aquest segle, ocupa també un lloc d’honor dins la nostra literatura per les seves traduccions, sobretot d’obres poètiques. Entre elles, destaquen les versions que va fer de poemes xinesos, el primer recull de les quals, L’aire daurat, va aparèixer el 1928. Gairebé quaranta anys després, el 1967, Manent retornà ―“com qui retorna a una terra estimada”―, a la poesia xinesa per publicar-ne un segon aplec, Com un núvol lleuger. I encara en donaria a llum un tercer volum poc abans de la fi de la seva vida, Vell país natal, del poeta Wang Wei, el 1986.

Marià Manent no volia considerar aquestes obres com a traduccions, ans les qualificava d’interpretacions. D’una banda, perquè es basava, no en el text original xinès, sinó en versions angleses i franceses. Però, sobretot, perquè no pretenia de reproduir amb completa fidelitat unes composicions poètiques, sinó que la seva aspiració era ―com expressà ell mateix― de traslladar “el to i l’esperit” de la poesia oriental, de conservar-ne “el perfum”.

El recital Com un núvol lleuger té la mateixa aspiració: arribar a comunicar el to i l’esperit de la lírica xinesa, aquell perfum que Manent va saber guardar tan magistralment dins les seves pulcres i delicades versions. N’hem volgut fer, així, una nova interpretació, i encara per dos camins diferents: d’una banda, en la veu que recita els poemes, i de l’altra, en la música que l’acompanya. A vegades fent que veu i música dialoguin entre elles, a vegades convertint els sons en un ressò de les paraules, a vegades deixant que siguin les notes que marquin el to i l’esperit als versos. Dos llenguatges, veu i música, que conflueixen a expressar, de maneres diverses, una mateixa sensibilitat i uns mateixos sentiments ―les intenses impressions davant la natura i les emocions més elementals de l’esperit humà, presents sempre en la poesia xinesa. Una poesia que podria semblar-nos molt llunyana, però que Marià Manent va fer nostra per sempre més, i a la qual, amb aquest recital, volem donar nova vida.

Jordi Malé

 

Enrere