ACTOR TEATRE / TEATRO

Festival Grec 89
EL CASAMENT DELS PETITS BURGESOS, de Bertolt Brecht
Direcció de Jaume Melendres

S’estrena el 3 d’agost de 1989 al Mercat de les Flors, durant el Festival Grec.

El casament dels petits burgesosRepartiment:

Nuvi: Pere Anglas
Germana de la núvia: Núria Ardiz
Mare del nuvi: Pilar Calatayud
Amic del nuvi: Philippe Rogers
Senyora: Àgueda Font
Jove: Ignasi Garcia
Marit de la senyora: Joan Raja
Pare de la núvia: Ramon Llimós
Núvia: Marta Pérez

Ajudant de direcció: Carme Basses
Traducció: Feliu Formosa
Disseny i escenografia, vestuari i il·luminació: Joan Carles Vendrell, Àlex Tarragüel i Mercè Martínez

L’any 1919, Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht són assassinats. Brecht assisteix als seus funerals, canta per les tavernes cançons i balades de Wedekind i Goethe, aprèn a ballar per quedar bé a la festa dels cotxers, se sent pròxim a Òscar Wilde, passeja per la vora del riu Lech amb els seus amics, parla de l’expressionisme, es baralla amb Kaspar Neher -el seu company i amic-, es reconcilia amb ell, decideix escriure una novel·la per guanyar 1.000 marcs i és un fervent admirador de Karl Valentin, aquell còmic dels cabarets de Munic, mortalment seriós, que mai no explicava acudits perquè “ell mateix n’era un”, que mostrava cruamanet (en paraules de Brecht) “la insuficiència de totes les coses, inclosos nosaltres mateixos” i posava de manifest sense pietat la relació que existeix entre l’estultícia i les alegries de la vida.

En honor a aquest Valentin, a vint-i-un anys, Brecht va escriure El casament dels petits burgesos. Un text que sovint ha estat tractat com una obra comunista, un sainet decantat cap a la caricatura. Però, de sainet, no n’hi ha per enlloc. Ben al contrari, plena d’humor, de gags a la manera de Charlot, El casament dels petits burgesos és, en realitat -igual que els esquetxos de Valentin on la paraula provoca la destrucció del món material-, una minitragèdia. Per parlar del matrimoni, Brecht tria precisament el dia de la boda, el punt habitual del happy-end, el moment-cruïlla, vestibular, en què la passió s’enfronta al fat de la vida domèstica i es demostra que el paisatge idíl·lic dels sentiments sublims són sempre camps minats, creadors de falses expectatives, i que les cadires construïdes amb amor no podran suportar el pes de la carnosa, brutal realitat.

Jaume Melendres

Enrere