ACTOR TEATRE / TEATRO

Festival Grec 99 i Festival d’Edinburg
L’ESPECULADOR, de David Greig
Traducció d’Ernest Riera
Direcció de Philip Howard

Estrena mundial al Mercat de les Flors de Barcelona el 29 de juny de 1999. Posteriorment ho farà al Festival d’Edinburg amb actors escocesos. Pere Anglas interpreta un dels protagonistes històrics, el dramaturg francès Pierre Marivaux.

Intèrprets
Marivaux, un dramaturg: Pere Anglas
Colombe, una hereva rica, esposa de Marivaux: Rosa Vila
Lacai de Colombe: Oriol Genís
Lord Islay of Islay, un aristòcrata escocès: Pere Box
Phillipe, guardaespatlles suís de John Law: Paul Berrondo
Corredors de Rue Quincampoix: Miquel Cors, Rosa Vila i Oriol Genís
Sant Antoine, un americà: Miquel Àngel Ripeu
Adelaide, una cambrera de taverna: Vicenta N’Dongo
Sílvia, una actriu de la Companyia Italiana: Maria Molins
John Law, un escocès, l’home més ric d’Europa: Miquel Cors
Catherine, una anglesa, companya de John Law: Rosa Cadafalch
Dufresny, un autor de teatre popular: Oriol Genís
Príncep de Conti, un príncep de sang reial: Paul Berrondo
Criat de Príncep de Conti: Miquel Àngel Ripeu
Comte De Hoorn, un aristòcrata belga: Rosa Cadafalch
Vicent, un taverner: Oriol Genís
Actuari: Paul Berrondo
Soldat: Oriol Genís
Actors italians: Miquel Cors, Oriol Genís i Miquel Àngel Ripeu
Regidor: Pere Box
Cor dels pidolaires i les putes de París: La companyia

Aquesta obra no té la intenció de ser un registre històric fidel dels esdeviniments de París de l’any 1720, ni de reflectir acuradament la biografia de cap dels personatges principals. He simplificat les coses, comprimit el temps, inventat escenes senceres i imposat molts anacronismes a l’obra. De tota manera, tot i la posició definitiva de l’obra com a peça de ficció, haig de reconèixer que he manllevat sense miraments del banc de la història.

Els últims anys de la segona dècada del segle XVIII, l’escocès John Law era amb certesa l’home més poderós de París, virtualment l’home més poderós de França, amb tota probabilitat l’home és ric del món, i possiblement l’home més ric de la història. Durant els primers mesos de la tercera dècada del segle, ho va perdre tot. Es va passar la resta de la seva vida en la misèria, vivint de les taules de joc a Venècia.

Es diu que el 1720 Marivaux va escriure en col·laboració una obra anomenada L’amour et la verité, que la Companyia Italiana va estrenar sense èxit i que s’ha perdut. Molt poc temps després, com Voltaire i molta altra gent a França, aquest autor va patir la bancarrota per culpa del col·lapse del Projecte del Mississipi de John Law. Curiosament, la ruïna personal de Marivaux va representar un guany per al teatre, perquè es va veure forçat a escriure de manera professional.

Després de la mort de la seva esposa Colombe, el 1722, Marivaux va començar el que generalment es descriu com “una col·laboració artística molt fructífera” amb Sílvia (Gianetta Rosa Benozzi), que feia d’actriu amb els italians, i per a la qual Marivaux va escriure tots els seus èxits més importants. No es va tornar a casar mai.

La tardor de 1719, durant la culminació de la febre especulativa de París, John Law va rebre a Lord Islay, i li va parlar dels jardins de Lauriston Castle. Lord Islay va fundar més endavant el Royal Bank of Scotland. La versió de Lord Islay que ofereix aquesta obra és del tot invenció meva.

El Projecte del Mississipi va col·lapsar el 1720. He simplificat molt els esdeveniments que envolten la caiguda de Law, però un dels factors que hi van contribuir va ser, sens dubte, la retirada massiva de l’or, de les reserves del banc per part del Píncep de Conti. El 21 de maig de 1720, incapaç de mantenir alt el valor de les accions o dels bitllets de manera artificial, Law va promulgar un edicte de devaluació. Després el va revocar, però el mal ja estava fet. El Sistema va quedar destruït. No pas immediatament, com en l’obra, però sí en cosa de mesos.

També hi ha constància (amb el mateix grau de vaguetat que caracteritza tota la seva vida tret dels anys que va passar a París) que a Londres, John Law, llavors amb 26 anys, va matar un home en un duel. Hi va haver rumors molt pintorescos sobre els motius per fer-ho. No s’ha pogut demostrar res. La meva versió no és res més que l’adaptació d’un d’aquests rumors.

Aquests (i altres) fets, moments i esdeveniments sense relació que van tenir lloc a París durant un any caòtic, van ser la inspiració inicial de l’obra. Una part de tot el que hi passa és veritat. La resta és pura especulació.

David Greig, l’autor

Enrere