ACTOR TEATRE / TEATRO

Teatre Romea
TOTS EREN FILLS MEUS, d’Arthur Miller
Direcció de Ferran Madico

Traducció de Quim Monzó

Tots eren fills meusEl dolor humà és el cultiu on neix la tragèdia. El sofriment d’una ànima que pot sentir en grandesa. Això i solament això és la tragèdia. El tràgic és saber què en resulta del fracàs dolorós del desig de saber. L’espectacle de Tots eren fills meus és un llarg viatge del dia a la nit de la societat americana l’any 1948, i de l’occidental el 1999. La família -com a ADN d’aquesta societat- ens permet reflexionar sobre les relacions afectives, d’interès, de poder… Alhora, ens permet fer una anàlisi de la destrucció dels mites de la humanitat, que al segle XX són, potser, els semi-Déus familiars. La família Keller, com a estereotip del somni americà, lluita desesperadament per salvar-se, primer com a comunitat o tribu i després, un cop esclatada la bomba atòmica, per a la supervivència de l’inidividu. Això sí, des de la suposada protecció de la privacitat del seu jardí. Privacitat que els veïns -símbol de la realitat fora de nosaltres- tenen la missió d’anar trencant, com el tel d’una suposada bossa amniòtica de la qual els protagonistes gaudeixen a la part posterior de la seva casa. (Ferran Madico)

Repartiment:
Joe Keller: Carles Canut
Kate Keller: Julieta Serrano
Chris Keller: Santi Ricart
Ann Deever: Roser Camí
George Deever: Òscar Rabadán
Dr. Jim Bayliss: Pep Ferrer
Sue Bayliss: Lina Lambert
Frank Lubey: Pere Anglas
Lydia Lubey: Ester Bové
Bert: Xavier Pérez / Joan Minguet

Escenografia: Deborah Chambers
Vestuari: Mercè Paloma
Il·luminació: Albert Faura
Caracterització: Anna Merino

fills meus

Enrere