El 25 de juliol de 1708, en plena Guerra de Successió, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel desembarca a la ciutat de Mataró, on hi passa sis dies abans de casar-se amb el rei Carles III a Barcelona. Carles & Belisa és un retaule musical que, tot utilitzant els recursos teatrals del segle XVIII, fa un recorregut pels esdeveniments més significatius d’aquells dies. 

​

Intèrprets:

Xavier Alomà, comediant 
Neus Pàmies, comedianta

​

Músics: 
Pau Benítez, flabiol 
Stanislas Germain-Thérien, llaüt 

 

Vestuari i caracterització: Moon Vives 
Coreografia: Maria Garriga 
Espai escènic: Pere Anglas 
Il·luminació: Mics BCN 
Vestuari: Època 
Complements: Rafató Teatre 
Fotografia: Pati Martos

​

Quan la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró em va encarregar una escenificació a l’entorn del desembarcament i l’estada a Mataró de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, em va venir al cap de seguida Mataró 1708. Proveïdor de la Reial Casa, de Josep Fradera. Aquesta obra, guardonada amb el Premi de teatre Joan Santamaria el 1982 i estrenada a la Sala Cabanyes el 1985, amb una seixantena d’actors a l’escenari, va contribuir a popularitzar uns fets que, fins aleshores, la majoria de mataronins desconeixíem. Ara, però, es feia necessària una peça més breu i amb caràcter exclusivament divulgatiu que encaixés perfectament dins el marc de l’exposició Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones, per a la qual cosa vaig engrescar-me a escriure’n una nova versió.

Per documentar-me vaig recórrer a les mateixes fonts que degueren servir d’inspiració a Fradera, tres opuscles publicats entre el 1708 i el 1709 que narren amb detall l’acollida que va rebre la reina a Mataró. També van ser-me de molta utilitat les publicacions de l’historiador Joaquim Llovet per entendre les motivacions que van moure els prohoms de la ciutat a organitzar la reial benvinguda i els beneficis que n’esperaven treure. Cal esmentar també l’esplèndid suport que, en tot moment, he rebut per part del comissari de l’exposició, Joan Giménez, i del director del Museu, Carles Marfà. Les seves aportacions han contribuït a consolidar el rigor històric del projecte.

El resultat és un retaule musical, escrit bàsicament en alexandrins i heptasíl·labs i interpretat per un grup de comediants sorgits de les cendres del 1708. A través dels quadres que interpreten i les cançons que canten es vehicula tota la informació documentada. Així, doncs, totes les situacions i detalls que s’hi expliquen són verídics o, si més no, parteixen d’una informació o d’un fet autèntics.

I ara prou justificacions: deixem que l’obra parli per ella mateixa. Ens donarem per satisfets –no tan sols jo, sinó tota la companyia– si amb el nostre granet de sorra contribuïm a popularitzar una mica més el pas per Mataró de la reina Belisa, tal com va fer-ho amb encert als anys 80 l’amic Josep Fradera.

​

Pere Anglas, autor i director